Guests

Jessica Walsh

www.jessicawalsh.com

Directora d’art i dissenyadora. És sòcia a l’estudi Sagmeister & Walsh. S’ha convertit en una icona per als amants del disseny. Pura passió i entusiasme. Transparència. Tot veritat: el disseny la fa feliç. En tots els sentits. I sap per què: perquè amor i art tenen molt en comú = la passió és la clau. I l’entrega: com més dónes, més reps. Perseverança, coratge, bogeria. I una obsessió: l’amor. Podria sobreviure sense ordinadors, reunions, premis o desafiaments. Però no pot entendre la vida sense amor: quin sentit tindria? Resumeix les relacions d’amor/disseny en tres equacions: DISSENY = FEINA, FEINA = AMOR, AMOR= DISSENY.

Entrevista

Jan Wilker

www.karlssonwilker.com

Nascut a Alemanya. Treballa nou hores al dia a karlssonwilker = un estudi de disseny que ha fundat juntament amb Hjalti Karlsson a Manhattan. Com es van conèixer? Treballant per al dissenyador gràfic i superestrella Stefan Sagmeister. Amb l’estudi han guanyat més de mil premis i la seva feina ha aparegut en més d’una publicació de disseny. Intel·ligència, sentit de l’humor, caràcter, força i talent. S’han construït una reputació increïble i una llista de clients encara millor. Al Jan l’inspira la vida. Les seves aficions principals són el karaoke i el kungfu. L’estrès innecessari el fa enfadar. I l’últim regal que ha fet a algú = tota la seva atenció.

Entrevista

Timothy Goodman

www.tgoodman.com

Dissenyador, il·lustrador i director d’art resident a Nova York. Google, The New York Times, Airbnb i Ford són alguns dels seus clients. Li encanta treballar i treballa molt. No li agrada la idea de separar vida i feina. Per ell, la satisfacció creativa s’assembla al primer glop d’una cervesa freda, o a la primera cita amb una noia que encara no està molt segura de tu o als sentiments que tens quan persegueixes una feina però no saps segur si ho aconseguiràs. Però no vol que se’l vegi com algú que tot ho porta al terreny creatiu. Per ell és MOLT important ser un bon fill, nét, amic i, en un futur, pare i marit. Li encanta el jazz, Bob Dylan i el menjar: menja qualsevol cosa, a qualsevol lloc, en qualsevol moment. I creu molt en els mentors. El que sempre diu als seus estudiants és: «Que no us preocupi el que voleu fer sinó per a qui voleu treballar.»

Entrevista

Mira Gonzalez

www.miratortilla.tumblr.com

Poeta de Los Angeles, vint-i-dos anys. Elogiada per Tao Lin, Lena Dunham, Elle Macpherson, Ben Brooks (entre altres). Ha publicat a Vice, Hobart i Mummuu House. Talent i humor. Raresa i honestedat. És una persona diürna, després d’un bon cafè. Escriu sobre sexe, drogues, soledat, mandra i autoodi. En deu anys, la Mira es veu exactament com ara, però amb fills. Li encantaria poder desaprendre. El seu artista viu predilecte està empatat entre Haruki Murakami, Taylor Swift i Bjork. Si pogués ser un personatge de ficció, seria 50 Ombres d’en Grey. I una pregunta que li agradaria respondre: «Mira, t’agradaria tenir diners infinits i drogues gratuïtes?»

Entrevista

Celia Rowlson-Hall

www.celiarowlsonhall.com

Cineasta apassionada i treballadora, coreògrafa i actriu. La feina més remarcable que ha fet = escriure, dirigir i protagonitzar el seu primer llargmetratge, MA. Però també és coneguda per la seva feina a The Audition, Si Nos Dejan, Prom Night i a Girls (entre altres). Visceral, femenina, entusiasta. El seu millor defecte: un ull gandul. El seu lema: «No et preocupis pel teu aspecte, preocupa’t per l’aspecte del món.» El que més la inspira és la natura. La millor idea que ha robat: imatges de la Bíblia. L’han estimat més del que ella ha volgut. Però el més graciós que li ha passat últimament = s’ha enamorat.

Javiera Mena

www.javieramena.com

Compositora. Cantant. Música. O, como diu ella, poesia melòdica. Nascuda a Santiago de Xile. Va començar a escriure les seves pròpies cançons quan només era una adolescent. Electropop. Pop. Ritme digital. Amb Esquemas juveniles, el 2006, va començar una carrera musical que la va portar a dalt de tot a l’Amèrica del Sud, a Europa i a Àsia. La Javiera és sensibilitat i energia. I sentiments: el que sent, ho fa. La seva música és tot amor, relacions, empatia i humanitat envoltada d’una atmosfera molt dels vuitanta. El seu lema = el poder de la música. El seu millor defecte = la mala memòria. La seva pitjor virtut = l’excés d’empatia. Què és el que no falta mai a la seva nevera? Alvocat. I si pogués ser un personatge de ficció, seria Bob Esponja.

Entrevista

Ben Brooks

en.wikipedia.org/wiki/Ben_Brooks_%28novelist%29

Vint-i-dos anys, autor de sis novel·les. Nominat per a un Pushcart Prize. Amb el seu últim llibre, Lolito, va rebre elogis de Nick Cave i Noel Fielding, entre altres. Però ell es descriu com un bebè idiota. I la seva feina: 3/10. Si algú escrivís una autobiografia sobre ell, assegura que duria el títol: Per què estic fent això? Dramàtic i temperamental. Incomprès. Va estudiar a la millor escola d’Anglaterra i podria haver estudiat a Oxford. Però ell només volia escriure. No és feliç ni infeliç. És neutral i viu amb una ansietat permanent. És en el patiment, on ha trobat la creativitat; en la literatura, l’alliberament. Quan més s’inspira és quan s’està quedant sense diners. Dorm de zero a catorze hores al dia; a la seva nevera sempre hi ha cervesa i vi, i el seu millor defecte és el llit.

Entrevista

Daniel Kragh

www.danielkraghjacobsen.com

Vint-i-vuit anys. Va començar a fer curtmetratges amb disset anys i des de llavors no ha parat. Va estudiar direcció d’art a l’American Film Institute Conservatory de Los Angeles. El Daniel exhibeix moltes vegades un sentiment per la complexitat de la joventut –narratives que capturen petits moments humans, però que sembla que arriben sense esforços ni pretensions. Tot basat en detalls. El seu lema de vida = explica el que coneixes. Sempre treballar a partir de l’experiència pròpia, amb un punt de vista molt personal. El 2014 va cofundar la productora escandinava New Land.

Entrevista

Leslie David

www.leslie-david.com

Dissenyadora gràfica, directora d’art i il·lustradora. Treballa i viu a París. La seva feina és geomètrica, acolorida, no massa seriosa. El 2009 va iniciar el seu propi estudi. Treballa en moda, bellesa, art, música i cultura. La seva cartera és increïble, però assegura que el projecte més remarcable de tota la seva vida ha sigut la seva filla. Dolça i divertida. La seva pitjor virtut: no ser perfeccionista. L’inspiren els errors, el fracàs. La seva pitjor virtut: ser capaç de fer 20 coses alhora. Es penedeix d’haver deixat les classes de ioga. Li encanta cuinar, menjar i, des de fa una setmana, la ceràmica. És el tipus de persona que menja pastís perquè en alguna part del món és l’aniversari d’algú.

Entrevista

Albert Moya

www.vimeo.com/user7063301

Nascut a Tarragona. Cineasta molt jove i amb una maduresa sorprenent. Ara viu a Nova York. Va anar-hi el 2011 per estudiar cine i s’hi va quedar. Nascut per a explicar històries: les viscudes i les que podria haver viscut. Sempre posa un punt de vista infantil en tot el que fa, i això s’evidencia en la seva primera obra: American Autumn = problemes d’adults interpretats per nens. El millor que ha après d’aquest curt és ser pacient (li costa molt) i treballar amb gent sota pressió i a hores intempestives.

Entrevista

Piero Martinello

www.pieromartinello.com

Trenta anys. Fotògraf. El seu segell = un enfocament calidoscòpic del rostre humà. El seu objectiu amb la fotografia = comunicar el que Walt Whitman volia dir amb paraules. Retrats, intimitat, nitidesa. Amant del jazz, dels altaveus d’alta fidelitat, de la poesia, del vi i del menjar. Ha exposat a mig món. Troba la inspiració en la literatura i la poesia. Durant el procés creatiu, prefereix buscar en biblioteques públiques velles i després sortir a la carretera. Treballa molt, però hi ha una cosa que encara fa més: MEDITAR = dos cops al dia. Matí i tarda. Va néixer a Itàlia, es va formar a Fabrica i, després de ser assistent d’Adam Broombert i d’Oliver Cahanarin, va començar a treballar com a autònom. Està a punt de publicar el seu primer llibre: Radicallis. I en tot el que fa a la vida segueix aquest principi: resisteix molt, obeeix poc.

Entrevista

Luna Miguel

www.lunamiguel.com

Escriptora i editora. Escriu a Playground Magazine i treballa com a editora en cap a El Gaviero, una editorial fundada i dirigida pels seus pares. Com a editora, publica llibres d’altra gent, però també escriu els seus. Increïblement, directa. Visceral. El seu blog és un camp de proves on publica el seu dia a dia per mitjà de poemes i de textos breus. Sense filtres. Sense paraules amables. Sense por. La veritat despullada, així és com la Luna desafia la poesia i la vida. Tot i ser tan jove, ha publicat Tenían veinte años y estaban locos, Poetry is not dead, Pensamientos estériles, Estar enfermo, Exhumación, La tumba del marinero o Los estómagos, el seu últim llibre. Internet. Poesia. I, al final, la necessitat d’explicar històries.

Anna Hierro

www.laveronal.com

Dansa. Arts escèniques. Nascuda a Tortosa el 1984. Va començar a ballar amb set anys –però no volia ser ballarina. Ho va descobrir mentre ballava. Des d’aleshores no ha parat de moure’s. Cos i moviments. I empatia. L’Anna també és coreògrafa i forma part de La Veronal = un col·lectiu d’art que combina moviment + cine + teatre + literatura. Sempre explora nous camins. I, mentrestant, es va llicenciar en història de l’art. Diu que un artista ha d’estar obert a experimentar nous camps. I l’Anna ho ha fet molt bé: ha ballat amb sabates de Sara de Ubieta, ha barrejat dansa i art visual al Ballroom i sempre ha intentat anar més enllà. Millores, a la dansa i a la vida. Té alguna cosa que li permet connectar amb persones de tota mena, mai no ha sentit limitacions i diu que balla per ser bona persona. I, si li pregunten, és meravellosament clara: l’Anna sempre ballarà.

Ian Sala

www.iansala.com

Cantant-compositor nascut a Roses (un petit poble de la costa). 100 % autodidacte = sempre busca la màgia en un estil extraacadèmic. Tan sols amb una guitarra, una harmònica i la veu, ha pujat a gairebé tots els escenaris del país. Se l’ha comparat amb Bob Dylan, el rei del folk-country. Diu que és massa immadur, massa honest i molt curiós. Si ha d’escollir entre la nit i el dia, clarament prefereix la nit. Un dels seus lemes? L’adrenalina postconcert. I quan li pregunta on s’imagina d’aquí a deu anys, diu que no sap ni on serà l’any que ve. Però hi ha una cosa que sap del cert: demà s’enamorarà.

Entrevista

Bibiana Ballbè

bibianaballbe.com/

Periodista. Curator. Presentadora. Directora. I cul inquiet: treballa una mitjana de 12 hores al dia i així que té un projecte en marxa ja comença a pensar en el següent. De somni en somni; de repte en repte. I d’aquí a allà: Boston, Nova York, San Francisco, Barcelona, Berlín, Köln, Boon. De petita ja ho tenia clar: volia ser periodista. I des de llavors que viu enamorada del que fa = la seva vida és la seva feina i la seva feina és la seva vida; el que l’estimula; el que la fa feliç. Va escollir la cultura com a camp i ja són 15 els anys que porta redescobrint, identificant, connectant i projectant el talent local i internacional. La seva fórmula? Unir la cultura amb l’entreteniment. Sortir de les convencions. Traspassar la pantalla amb preguntes més personals, més properes. Més íntimes. Perquè n’està segura: només coneixent a l’artista es pot arribar a conèixer la seva obra. I perquè d’aquesta manera és com millor s’arriba a tothom. Segell únic, passió a raig, entusiasme desbordant. Optimisme patològic i curiositat en estat PUR. Amb només 24 anys ja era presentadora i editora d’Inside, un programa del canal alemany Viva que anava sobre viatges, talent, tendències i cultura al voltant del món; i des de 2003 TV3 ha estat la seva segona casa. També és col·laboradora en diferents mitjans com el Diari Ara, Catalunya Ràdio, Time Out Barcelona, La Vanguardia, El Punt Avui i Rac 1. I des de 2013, fundadora i directora de B*World, una productora i consultora especialitzada en continguts creatius. Els últims? El programa de televisió Caràcter, el laboratori d’idees #ffbcn fàbrica futur barcelona i la plataforma creativa thecreative.net.